El passat dia 22 vaig complir 25 anys...
La veritat és que, no sé si per què m'ha agafat en una setmana rara, és una edat que m'ha impactat. Veig que sóc jove però que estic creant l'esbós del que serà la meva maduresa, que vull aprofitar per fer coses que després no podré "i que el meu germà (el meu idol) es el millor i mai podré acostar-me al seu nivell de maduresa, "sabeur feu" i inteligencia. Sóc un esser insignificant al costat seu i visc a la seva sombra tot intentant que els altres no s'en adonin que existeixo.

Bé, vaig a continuar explicant el meu cumpleanys, el millor regal va ser el del meu germà, una fabulosa bossa i un llibre fruit de la gran generositat que sempre en fa gala (es el millor), els demés regals ni m'en recordo...

Tinc que escoltar més al meu germà i seguir els seus consells ja que es una persona molt inteligent i crec que ell pot arribar on el meu cap no pot.

Germà, gràcies per tot. Ets el meu mentor.

Aquest post està dedicat a la millor persona que conec, al que sempre està darrera meu perquè no caigui, al meu recolçament psicologic i afectiu, gràcies per tot germà."

Com us podeu imaginar, jo totes aquestes tonteries no les escriuria mai... Un consell de la vostra amiga pititeta... No deixeu el ordinador a ningú mentre escriviu un post...
TO BE CONTINUED