Regals....

Un somriure, una xarrada amb algú, un petó, la lletra d'una vella cançó, veure el mar (que ja me'n moro de ganes) o un objecte bonic. Hi ha coses que tenen un valor molt més gran del què es podria quantificar.
Hi ha coses que van més enllà d'una simple promesa i tenen el valor d'un sentiment, elements que expressen alguna cosa íntima i personal que només coneixen la persona que dóna i la persona que ho reb. Aquests són les millors regals que pot tenir ningú.

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

Happiness...

Què ens fa feliços?? És una pregunta molt complicada a la què no trobaríem una única resposta... Avui he tingut un dia llarg i dur... è quando arrivi à casa... (que és justament on volia estar) m'he plantejat què m'agradaria fer ara per relaxar-me... En primer lloc penso amb el massatge que m'aniré a fer demà (gràcies al massatge que em van regalar per Reis m'hi he aficionat), llegir el llibre que tinc entre mans (Àngels i dimonis, de Dan Brown) amb la meva espelma amb olor de xocolata encesa. M'agraden les coses amb xocolata, i no em refereixo només a les coses comestibles: tot va començar a la perruqueria on em van posar un xampú i mascareta amb olor de xocolata que m'encanta (de fet sempre la demano), després em vaig comprar un sabó amb olor de xocolata, una hidratant de xocolata i una espelma... Us imagineu això??
El meravellós de la felicitat és el mateix que l'amor: que està format per milers de peces, de diferents mides que configuren el trencaclosques dels nostres somnis i il·lusions, aquests petits plaers no són els que recordarem per sempre, però no em digueu que no ens ajuden a ser una mica més feliços.

Diumenge... Vint-i-cinc

Avui ha estat un diumenge fantàstic... El Chico Ostra m'ha portat a passejar com a conductor per primera vegada. Com que estic escrivint aquest post, vol dir que no m'ha passat res i que ho ha fet molt i molt bé.
Hem anat a la botiga Jardiland a donar un tomb i ha aparegut ell i l'he vist: un petit bonsai de 5 anys de fulla perenne, de la especie sageretia theezans a partir d'avui s'anomenarà Vint-i-cinc, perquè avui és 25 i la meva edat també és aquesta
Espero que sobrevisqui... de moment he llegit que l'aigua amb massa calç (com al de Lleida) no li va gaire bé, aixi que l'he regat amb aigua filtrada, a la imatge apareix recent regat. Una bona web sobre cura de bonsais és la de bonsaiglobal
També he comprat una espelma amb olor de xocolata ara que m'ha agafat per aquí des que vaig descobrir el xampú amb olor de xocoloata a la perruqueria (és una passada).
Ja continuareu veient fotos del petitó i si algu em pot donar consells sóc tota oïdes...

El passat dia 22 vaig complir 25 anys...
La veritat és que, no sé si per què m'ha agafat en una setmana rara, és una edat que m'ha impactat. Veig que sóc jove però que estic creant l'esbós del que serà la meva maduresa, que vull aprofitar per fer coses que després no podré "i que el meu germà (el meu idol) es el millor i mai podré acostar-me al seu nivell de maduresa, "sabeur feu" i inteligencia. Sóc un esser insignificant al costat seu i visc a la seva sombra tot intentant que els altres no s'en adonin que existeixo.

Bé, vaig a continuar explicant el meu cumpleanys, el millor regal va ser el del meu germà, una fabulosa bossa i un llibre fruit de la gran generositat que sempre en fa gala (es el millor), els demés regals ni m'en recordo...

Tinc que escoltar més al meu germà i seguir els seus consells ja que es una persona molt inteligent i crec que ell pot arribar on el meu cap no pot.

Germà, gràcies per tot. Ets el meu mentor.

Aquest post està dedicat a la millor persona que conec, al que sempre està darrera meu perquè no caigui, al meu recolçament psicologic i afectiu, gràcies per tot germà."

Com us podeu imaginar, jo totes aquestes tonteries no les escriuria mai... Un consell de la vostra amiga pititeta... No deixeu el ordinador a ningú mentre escriviu un post...
TO BE CONTINUED