Time of your life

Regals....

2007-03-31T17:28:00.000+02:00

Un somriure, una xarrada amb algú, un petó, la lletra d'una vella cançó, veure el mar (que ja me'n moro de ganes) o un objecte bonic. Hi ha coses que tenen un valor molt més gran del què es podria quantificar.
Hi ha coses que van més enllà d'una simple promesa i tenen el valor d'un sentiment, elements que expressen alguna cosa íntima i personal que només coneixen la persona que dóna i la persona que ho reb. Aquests són les millors regals que pot tenir ningú.

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

Happiness...

2007-03-27T22:08:00.000+02:00

Què ens fa feliços?? És una pregunta molt complicada a la què no trobaríem una única resposta... Avui he tingut un dia llarg i dur... è quando arrivi à casa... (que és justament on volia estar) m'he plantejat què m'agradaria fer ara per relaxar-me... En primer lloc penso amb el massatge que m'aniré a fer demà (gràcies al massatge que em van regalar per Reis m'hi he aficionat), llegir el llibre que tinc entre mans (Àngels i dimonis, de Dan Brown) amb la meva espelma amb olor de xocolata encesa. M'agraden les coses amb xocolata, i no em refereixo només a les coses comestibles: tot va començar a la perruqueria on em van posar un xampú i mascareta amb olor de xocolata que m'encanta (de fet sempre la demano), després em vaig comprar un sabó amb olor de xocolata, una hidratant de xocolata i una espelma... Us imagineu això??
El meravellós de la felicitat és el mateix que l'amor: que està format per milers de peces, de diferents mides que configuren el trencaclosques dels nostres somnis i il·lusions, aquests petits plaers no són els que recordarem per sempre, però no em digueu que no ens ajuden a ser una mica més feliços.

Diumenge... Vint-i-cinc

2007-03-25T23:05:00.000+02:00

Avui ha estat un diumenge fantàstic... El Chico Ostra m'ha portat a passejar com a conductor per primera vegada. Com que estic escrivint aquest post, vol dir que no m'ha passat res i que ho ha fet molt i molt bé.
Hem anat a la botiga Jardiland a donar un tomb i ha aparegut ell i l'he vist: un petit bonsai de 5 anys de fulla perenne, de la especie sageretia theezans a partir d'avui s'anomenarà Vint-i-cinc, perquè avui és 25 i la meva edat també és aquesta
Espero que sobrevisqui... de moment he llegit que l'aigua amb massa calç (com al de Lleida) no li va gaire bé, aixi que l'he regat amb aigua filtrada, a la imatge apareix recent regat. Una bona web sobre cura de bonsais és la de bonsaiglobal
També he comprat una espelma amb olor de xocolata ara que m'ha agafat per aquí des que vaig descobrir el xampú amb olor de xocoloata a la perruqueria (és una passada).
Ja continuareu veient fotos del petitó i si algu em pot donar consells sóc tota oïdes...

2007-03-24T13:28:00.000+01:00

El passat dia 22 vaig complir 25 anys...
La veritat és que, no sé si per què m'ha agafat en una setmana rara, és una edat que m'ha impactat. Veig que sóc jove però que estic creant l'esbós del que serà la meva maduresa, que vull aprofitar per fer coses que després no podré "i que el meu germà (el meu idol) es el millor i mai podré acostar-me al seu nivell de maduresa, "sabeur feu" i inteligencia. Sóc un esser insignificant al costat seu i visc a la seva sombra tot intentant que els altres no s'en adonin que existeixo.

Bé, vaig a continuar explicant el meu cumpleanys, el millor regal va ser el del meu germà, una fabulosa bossa i un llibre fruit de la gran generositat que sempre en fa gala (es el millor), els demés regals ni m'en recordo...

Tinc que escoltar més al meu germà i seguir els seus consells ja que es una persona molt inteligent i crec que ell pot arribar on el meu cap no pot.

Germà, gràcies per tot. Ets el meu mentor.

Aquest post està dedicat a la millor persona que conec, al que sempre està darrera meu perquè no caigui, al meu recolçament psicologic i afectiu, gràcies per tot germà."

Com us podeu imaginar, jo totes aquestes tonteries no les escriuria mai... Un consell de la vostra amiga pititeta... No deixeu el ordinador a ningú mentre escriviu un post...
TO BE CONTINUED

7 al 2007

2007-01-08T22:33:00.000+01:00

El set és un nombre màgic:
"Hay muchos aspectos de la vida del hombre regidos por el número siete. Siete es la unidad universal en la interpretación griega de los números. Los esotéricos denominan al siete como número del destino. En la cultura judía el número siete es el quedomina el ciclo del año. Cada séptimo día es su Sabath; el séptimo mes es sagrado; el séptimo año es un año sabático. El año del jubileo era determinado por el número siete, multiplicado por siete.
Los hindúes han descubierto siete chacras y los metafísicos hablan de siete niveles de conciencia.
Y aunque se podrá esgrimir que también hay siete pecados capitales, siete plagas de Egipto, serpiente de siete cabezas y que Dante ha descrito siete infiernos, siete días le llevó a Dios crear el mundo y siete son los días de la semana. Son siete los mares del planeta, siete los colores del arco iris, siete las notas musicales y hay siete maravillas del mundo. Sin contar que siete vidas tiene un gato, que están las botas de las siete leguas y hasta Blanca Nieves es acompañada por siete enanitos (Gruñón, Bonachon, Sabio, Mocoso, Dormilón, Mudito, Tímido)...Hay muchos aspectos de la vida del hombre regidos por el número siete.
Siete artes: pintura, escultura, arquitectura, literatura, música, danza y cine; siete sabios de Grecia: Quilón de Esparta, Bías de Pirene, Cleóbulo de Lindos, Periandro de Corinto, Pítaco de Mitilene, Solón de Atenas, Tales de Mileto; Roma, la ciudad de las siete colinas: Capitolio, Quirinal, Viminal, Esquilino, Celio, Aventino, Palatino; y las siete edades del hombre: la infancia, la niñez, el amante, el soldado, el adulto, la edad avanzada, la senilidad (según William Shakespeare)."
Fem que el 2007 sigui màgic i que aquest any 7 el recordem per sempre (t'estimo)

Bona minyona!!!

2007-01-08T21:09:00.000+01:00

Porto una mica de retard amb els posts perquè tinc diverses coses per explicar, però anem a pams...

El dia 5 per la nit van passar els Reis per casa meva i em van deixar un munt de regals per què sóc com la meva idolatrada Arale...BONA-MINYONA-BONA-MINYONA-BONA MINYOOOONAAAA!!!!!

Dels regals dels meus pares destaco un bonic anell i un diccionari espanyol-italià per entendre el súper llibre comprat a Roma Come diventare bella, ricca e stronza, que més o menys vol dir: Com esdevenir guapa, rica i cabrona... Ho haurem de posar en pràctica!!
La petita Helena em va comprar un kit de incens, una mascara de gel relaxant per als ulls i un val per un massatge i manicura que estrenaré quan em creixin una mica més les ungles (serà un gran incentiu) i juntament amb el meu tato preferit em van regalar la súper càmara Casio Exilim Z70, amb 7.2 megapixels, una camara ultra petita amb un munt d'utilitats que he d'acabar de remenar a la seva web.
No em digueu que no és preciosa... Ara em podré iniciar en una de les coses que sempre m'ha agradat: la fotografia, ja publicaré les meves evolucions... Un bon lloc per tirar fotos podria ser Roma, no?? També tocarà comprar accessoris per la càmara: una funda, la targeta de memòria...
Finalment el Chico Ostra em va regalar un bonic collaret amb una pua (per a tocar la seva guitarra??), un pack de pelis del Robert Redford i altres coses...
Veieu com ser bona minyona té les seves recompenses???

Bon any nou!!

2007-01-02T22:06:00.000+01:00

Any nou vida nova!!!
El blog té nova cara i jo tinc molts propòsits (alguns d'ells secrets...) d'any nou... En primer lloc vull tornar a anar a Roma, on súper Irene em va fer aquesta foto que jo he retocat i on crec que vivia en una altra vida, perquè m'hi sento com a casa, altres més típics com anar al gimnàs, estalviar etc etc... i mantenir vui aqeust blog ( com deien els del Barça... Aquest any, sí!!)

Tots ells els he apuntat a la meva agenda del FNAC, que farà també de diari i que m'ha regalat el meu bon amic Albert (noies, està solter!!!)

Avui he tornat a la feina, crec que el dia 2 hauria de ser festa, perquè jo encara no he recuperat la son despés de la nit de Cap d'Any, però estic molt orgullosa de mi... Ja tinc els regals de Reis de dues persones i mitja!!!
Tinc ganes de fer coses... aquest 2007 sé que serà el meu any i si seguiu el meu blog descobrireu per què!!!

Si no em passa el que explica en aquest enllaç...

Historia de un amor imposible

2005-06-13T22:08:00.000+02:00

Aquest és el primer conte que publico... si us porteu bé n'hi haurà més!!

Nunca se había preguntado cuánta oscuridad cabía en una habitación. Nunca antes había sentido el aire así: hermético y condensado, haciendo presión sobre su cabeza a punto de estallar, como si viajara a trescientos kilómetros por hora.
Recordaba el dolor como un puñal que desgarra, se te clava, te parte y lo único que te queda es reconstruirte Nuestras cicatrices tienen la virtud de recordarnos que el pasado fue real. El problema no eran las cicatrices, sino las heridas sangrientas. A corazón abierto.
Su cuarto parecía empapelado de recuerdos. Allá dónde miraba encontraba rastros de él: su foto, los libros que le regaló, tarjetas con dedicatorias que ahora le parecían asesinas, pues la estaban matando... Su habitación, su mundo y su vida entera sólo tenían un nombre: Miguel.
Entre sollozos se preguntaba cómo había podido. De poco le servía llorar pero la impotencia la quemaba cómo ácido. Cada lágrima era un trozo de cristal clavado en su retina. No sabía qué había hecho mal. Ella creía que su amor sería eterno, que nunca la dejaría. Siempre había creído en el amor de Miguel más que en el suyo propio, entonces… ¿Por qué se había ido?
De pronto, las imágenes se sucedían en su mente: el primer beso, el último beso, sus ojos, sus manos, sus caricias, su cuerpo, su voz, su risa, sus suspiros… un castillo de cartas que se desmoronaba dejando ruinas alrededor.
Él la quería… hasta que apareció Ella. ¿Qué le pudo ver? Era oscura y perversa, blanca y lánguida. Ojos profundos. Caricias que no podía rechazar. Se le apareció su rostro y un llanto profundo salió de su garganta, un sollozo demoledor.
Miles de preguntas fustigando su mente, torturándola por su dolor. ¿Se acordaba de ella? ¿Se le apareció su cara en ese primer orgasmo que le trasladó a una nueva vida? Les imaginaba juntos. En otra dimensión. Rodeados de un espacio amorfo e ilimitado. Quizá ella sí había puesto cercos a su amor.
Los relojes ya no tenían horas. Los sueños del mañana convertidos en jamás. Se esforzaba e recordar el momento en que pudo aparecer por vez primera. Quizás nunca fue suficiente buena para él.
Sabía que los sentimientos de los hombres no son una ciencia exacta. Sabía que hay mujeres-brújula que te guían por sus sentimientos con el brillo de sus ojos. Pero ahora, intentando rastrear las señales que dejó Miguel, no encontraba indicio alguno de su descontento, de su insatisfacción, de su resignación por vivir a su lado. No sabía cuando apareció Ella por vez primera ni halló muestras de su obsesión por Ella.
Maldito cerdo cabrón… Le había dejado por otra y esa idea le retumbaba en la cabeza, un redoble de tambores incesante y taladrante.
De golpe se levantó, movida por la fuerza de su ira; le dio puñetazos a la pared hasta que notó la caricia ensangrentada de un corte. Marcos de fotos rotos, figuritas quebrantadas. Pedazos de su vida.
La sangre fue una revelación, fue como despertar de un sueño, comprendió que no había sido culpa de Miguel, ni suya, sino de la Otra. La que nunca debió cruzarse en su camino y seducirle inevitablemente. Pero era duro sufrir sin tener a quien culpar ni pedir explicaciones.
Cuatro años de relación envueltos en un sobre. La última carta, un último adiós. La caja de Pandora de las emociones vertida en un sobre sin destino ni remitente. Le decía que la quería, pero Ella le venía a buscar, la sentía y no podía hacer nada más que librarse a ella. Se había convertido en su obsesión y sólo deseaba estar con Ella. Era ahora o nunca. Ella le esperaba. Se iba para no volver jamás.
A la mañana un par de zapatos junto al ventanal. Por fin sería libre. Saltó por la ventana. Ella, la Muerte, le esperaba; ya le había venido a buscar.